La factura electrònica s'ha convertit en un dels pilars de la transformació digital a Europa. No obstant això, el seu grau d'implantació i maduresa varia significativament entre països. Alguns ja operen amb models plenament obligatoris i consolidats, com és el cas de França i Itàlia. En el punt mitjà està Espanya, que es troba en ple procés d'implementació de la Factura Electrònica. En l'altre extrem es troba Alemanya, una altra de les grans economies europees, que encara no té l'obligatorietat de la Factura Electrònica en l'entorn B2B.
Analitzar el cas de països com Itàlia i França permet entendre cap a on es dirigeix la digitalització de la facturació a Europa i quin paper jugarà el projecte ViDA (Vat in the Digital Age) en aquest procés.
Itàlia: el referent europeu
Itàlia és, avui dia, el país més avançat en matèria de factura electrònica a Europa.
Des de 2019, totes les factures entre empreses han d'emetre a través del sistema públic Sistema di Interscambio (SdI), gestionat per l'Agència Tributària italiana. Aquest model centralitzat implica que:
• Totes les factures passen per una plataforma pública.
• L'Administració té accés immediat a la informació fiscal.
• Es garanteix la traçabilitat completa de cada document.
El resultat ha estat una reducció significativa del frau fiscal i una major eficiència en els processos administratius.
Itàlia ha demostrat que un sistema obligatori, centralitzat i ben definit pot transformar completament la gestió de la facturació.
França: un model híbrid en evolució
El model francès té un enfocament diferent de l'italià. En aquest cas s'ha optat per un model híbrid que combina una plataforma pública central, el Portail Public de Facturation (PPF), amb un sistema de Plataformes privades autoritzades, les Plateformes de Dématérialisation Partenaires (PDP).
A diferència del model italià, a França no totes les factures passen directament pel sistema públic, sinó que poden gestionar-se a través de plataformes privades certificades que es connecten amb l'Administració.
A més, el model francès incorpora dos conceptes clau:
• i-invoicing (intercanvi de factures electròniques)
• e-reporting (enviament d'informació fiscal a l'Administració)
Aquest enfocament busca combinar control fiscal amb flexibilitat operativa per a les empreses.
Espanya: un model en construcció
A Espanya, des de 2015 l'ús de la factura electrònica és únicament obligatori en l'intercanvi de factures amb l'Administració Pública. Però aquesta situació està a punt de canviar. S'estan desenvolupant dues normatives que transformaran per sempre el model de facturació, assimilant-lo al sistema francès. Aquestes són:
• Llei Crea y Crece, que introduirà l'obligatorietat de la factura electrònica en les relacions B2B.
• Verifactu, centrat en el control fiscal i en la traçabilitat dels registres de facturació.
Aquest doble enfocament respon a objectius diferents, control de la morositat i lluita contra el frau, però convergeix en un mateix resultat: la necessitat de treballar amb sistemes digitals, estructurats i traçables.
Les dues normatives es troben en fase de desenvolupament, però segons els terminis establerts pel Govern, en 2027 ja estaran en vigor. Si no es produeixen nous ajornaments, les dates clau previstes són:
Verifactu
La seva entrada en vigor, després de l'ajornament, està prevista per a 2027. L'1 de gener per a les empreses i l'1 de juliol per als autònoms. Els proveïdors de softwares de facturació han d'estar certificats des de juliol de 2025.
Factura Electrònica obligatòria
A partir de la publicació de l'Ordre Ministerial, prevista per a juliol, les empreses amb facturació anual superior a 8M tindran un any de termini per a implementar la factura electrònica, i les empreses amb una facturació anual inferior a 8M, tindran dos anys.
Tres models, una mateixa direcció
Encara que Espanya, Itàlia i França presenten enfocaments diferents, existeixen elements comuns que marquen clarament la tendència europea:
• La factura electrònica estructurada serà obligatòria.
• La traçabilitat de les factures serà total.
• Les administracions tindran accés a la informació en temps gairebé real.
• Les plataformes tecnològiques jugaran un paper central.
Encara que cada país avança al seu propi ritme, la Unió Europea ja ha definit el següent pas: l'harmonització d'aquests models a través del projecte ViDA (VAT in the Digital Age), que estableix un marc comú per a la facturació electrònica i el reporting de l’IVA a nivell europeu.
L'objectiu de ViDA és establir un marc comú que permeti:
• La digitalització completa de l’IVA en operacions intracomunitàries.
• L'estandardització de formats i processos.
• L'intercanvi d'informació en temps gairebé real entre Estats membres.
Això implicarà que les empreses que operen a nivell europeu hauran d’adaptar-se no sols a normatives nacionals, sinó també a un model comú europeu.
Quant al calendari d'implementació, es preveu que al juliol de 2030 la factura electrònica obligatòria ja estigui implantada en les operacions intracomunitàries B2B, i que en 2035 tots els sistemes nacionals hagin d'estar alineats amb un estàndard europeu comú, previsiblement basat en UBL.
Una oportunitat per anticipar-se
L'experiència d'Itàlia i l'enfocament de França mostren que la factura electrònica no és només una obligació normativa, sinó una palanca de transformació empresarial.
A Espanya, la coexistència d'iniciatives com Verifactu i la Llei Crea y Crece anticipa un escenari similar, on la digitalització de la facturació serà imprescindible per a operar amb normalitat.
L'arribada de ViDA reforça encara més aquesta tendència: les empreses que adoptin ara solucions de facturació electrònica preparades per a entorns internacionals estaran més ben posicionades per a afrontar els canvis futurs amb garanties.
Amb ViDA a l'horitzó, la factura electrònica deixa de ser una qüestió local per a convertir-se en un element clau de l'operativa empresarial europea.
La pregunta ja no és si aquest canvi arribarà, sinó si les empreses estan preparades per a integrar-lo a temps en la seva estratègia digital.